la nostra fragilitat

avui passejant pel carrer m'he trobat amb aquesta composició davant meu, quasi la trepitjo, m'ha fet pensar en la nostra fragilitat, en els temps que corren, en nom de banderes, de partits "pseudo-democràtics" i de corvs financers. En qualsevol moment naufraguem, o potser pitjor... ens trepitgen.


7 comentaris:

  1. Vivim uns moments tant o més fràgils que aquest petit vaixell de paper.
    Molt bona foto amb una intencionalitat molt marcada. Transmet.
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Una gran imatge, tant com les reflexions que fas.
    Son moments foscos, on sembla que es volen desmuntar molts dels progressos socials del segle XX.
    S'han polit la democràcia a Grècia i Itàlia...
    A casa nostra s'està desmuntat impunement la sanitat...i seguiran...

    ResponElimina
  3. gràcies David i Miquel en quan als vostres comentaris respecte a la foto.

    m'adono que som més dels que pensem que veiem el que està passant socialment. Pot ser que hàgim de travessar un túnel durant un període, però estic segur que ho podrem canviar, és qüestió d'estendre la idea de que podem fer-ho.

    ResponElimina
  4. Muy buena foto, exacto, me encanta la fragilidad del barquito pero hay aguanta a viento y marea. Y con las banderas de fondo la metáfora me parece completa. Felicidades!!!

    ResponElimina
  5. Muchas gracias José Antonio. Sin duda que vamos a aguantar.

    Saludos.

    ResponElimina
  6. Poètic i significatiu. Als teus peus ( o són ulls?). Una abraçada.

    ResponElimina
  7. peus, ulls, que mes dona, si tots són jo mateix.

    Una altre per tu, Cantireta.

    ResponElimina

Toggle menu