tres animals solts i un aparcat

De fotos com aquesta en podria fer desenes cadia dia de l'any al passeig de Sant Joan de Barcelona.
Suposo que hi ha més d'un estudi psicològic dels propietaris d'animals a les ciutats.
En general, penso que són éssers una mica especials, les normes de convivència no estan fetes per una majoria d'aquests, si els dius quelcom per el seu comportament, acostumen a contestar agressivament i et diuen que ets una mena de salvatge i que no tens amor als animals.
En alguns casos penso que és produeix tal simbiosis entre el propietari i el seu animal, que el primer és converteix en el segon.

tres animals solts

i un aparcat

5 comentaris:

  1. Entiendo perfectamente a lo que te refieres y lo comparto. Pero ya te digo de antemano que es un tema muy impopular para comentarlo en el blog. Hay demasiado fanático de los perros. A mi personalmente no me gustan, pero los respeto, pero desde luego es tema en la que demasiadas personas se ponen intratables, en plan talibán. Sin duda muchísimas veces determinadas personas toman en mayor consideración a los animales que a las propias personas. Una lástima.

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb la teva entrada i a més amb l'anterior comentari. Només diré que la meva filla gran té alèrgia als gossos i que membres de la família no entenen que quan estem a casa seva, els gossos haurien d'estar tancats a una habitació, fins que la nena surti de casa. Es difícil fer-ho entendre.

    Molt ben vistes les situacions. La primera és molt indicativa del respecte per la convivència que deu tenir la noia...

    Salutacions

    ResponElimina
  3. Si José Antonio, me temo que no es muy popular, como muchas cosas en la vida, pero no por ello deja de ser real, la convivencia y el respeto deberían ser las premisas de cualquier sociedad. A mi si me gustan, pero en un entorno apropiado.

    David, entenc perfectament la teva problemàtica, i possiblement, alguns poden pensar que tu i la teva filla sou els "raros". Una llàstima.

    gràcies als dos pels vostres comentaris. Ja no em sento tan "raro" ;)

    ResponElimina
  4. no entraré "al trapo" doncs sempre m'han agradat els animals i és un tema que dona per llarg. no obstant amb el pas del temps, veus comportaments de persones que com bé dius, son més animals que "los susodichos".

    bones mostres.

    ResponElimina
  5. a mi tambè m'agraden, el que no m'agrada gens és el comportament d'alguns dels seus propietaris, de masses a la zona a on visc.

    ResponElimina

Toggle menu