interés en una mirada diferent a La Boqueria

NIKON D90, f/2, 1/400, 50 mm, ISO 200

11 comentaris:

  1. Una imagen muy fresca, me gusta. Muy representativo del quehacer diario en las calles de Barcelona.

    ResponElimina
  2. Una bella imatge de carrer, bona composició amb rostres afables i quotidianitat. La manera d'agafar el carro li dóna molta vitalitat. M'agrada!

    ResponElimina
  3. Gràcies José Antonio i Xavier, estic d'acord, entre els dos feu la descripció precisa, "fresca i quotidiana". Dona gust quan els vostres comentaris aporten descripcions que ajuden a interpretar com reb la foto qui la contempla.

    ResponElimina
  4. No puc afegir-hi més. Estic totalment d'acord amb els anteriors comentaris: m'agrada aquesta quotidianitat que s'en desprèn contemplant no només la forma d'agafar el carro de la compra per part de la senyora, sinò també per l'actitud de l'home, com si volgués o estigués comentat alguna cosa al pintor.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies David, unanimitat total en la percepció de l'escena.

      Elimina
  5. Y mirando la foto otra vez veo una cosa que ya vi en el otro día, que sin estar del todo claro creo que la da un toque añadido a la foto. Yo veo una especie de punto de fuga en la foto situado dentro del cuadro. En el cuadro en si esta clarísimo que todas las líneas convergen en un punto muy concreto, y si ve reforzado porque la mirada de los dos viandantes se dirige a ese punto (la del pintor no tanto). Si ese punto de fuga estuviese situado un poco más alto coincidiendo con la regla de los tercios sería la bomba.

    ResponElimina
  6. Caramba José Antonio!! Efectivamente haces una lectura interesante, no había caido en ello, realmente gratificante el constatar que uno aprende no solo afotando, si no reflexionando en las apreciaciones de quien percibe la imagen y las manifiesta.

    A tener en cuenta en posibles futuras, gracias a ti.

    ResponElimina
  7. certament una mirada ben diferent... m'agrada especialment la suma del petits gestos patents i insinuats de cada un dels personatges, diuen molt del moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sergi. En general, "els robats" o "photo-streets" es un tema que no practico gaire, crec que se'n fa un abús excessiu i vulgar, i excepte grans especilistes com potser Jordi Cohen i molts altres, la majoria resulten d'un mínim interés i molt pocs tenen composicions que compleixin les regles bàsiques d'equilibri i geometria de l'imatge, segurament perqué és molt difícil reaccionar en dècimes de segon, com acostuma ser en els robats.

      No vui dir amb això que jo ho aconsegueixi, res més lluny, tampoc vui dir que no en tinguem que fer, pero si que en general hem de ser molt selectius i auto-exigents, tant pel possible valor fotogràfic com pel respecte a les persones fotografiades, i que en el 99% dels casos no demanem la seva autorització per a ser fotografiades.

      Elimina
  8. M'agrada molt el teu bloc.
    Segur que aprenc molt, per això t'enllaço des de'l meu bloc.
    Últimament pareix que em falte ¿inspiració?


    Salutacions.

    ResponElimina
  9. Gràcies Sergi, ja veig que no soc l'únic que li passa, em dono compte que és quelcom habitual, que les "musses" de vegades passen de nosaltres.

    ResponElimina

Toggle menu