Sant Jordi, tengo hambre, ayudame por favor.


6 comentaris:

  1. No sóc gaire amic de fer fotos a persones que estan demanant al carrer, si no és amb un significat concret, més enllà de mostrar només la misèria que desgraciàdament molta gent pateix (i de la que ningú estem vacunats).
    En aquest cas, penso que és justificat perquè li has donat un sentit crític a la imatge, mostrant unes roses en primer pla (que ens situa en el context de la diada d'avui), i ajudat per la mirada de l'home, que mira ressentit cap a una festa en la que tots participem però a la que ell no té accés.
    Molt bona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc David, però sempre hi ha alguna excepció, avui he sortit a donar un vol per veure l'ambient i fer alguna foto, i la primera que em trobo és aquesta, m'ha deixat el cos fotut però he pensat que be valia una reflexió. Mentres arribem a un 20% de pobresa mirem a un altre costat i seguim tocant el violí... fins quan?

      Una abraçada David.

      Elimina
  2. Comparto las opiniones de los dos, la verdad es que la imagen es de las que te hace pensar y no te deja tranquilo. Perfecto, de eso se trata, de remover conciencias.

    ResponElimina
  3. Muy bien vista, una foto-denuncia ante una situación insostenible en medio de una festividad. Vivimos en una sociedad llena de contrastes lamentables, como éste.

    Enhorabuena y gracias por compartirla.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  4. Bon ducument de foto-denúncia, la dura expressió del personatge ho diu tot.

    La resta de personatges donant-li l'esquena arrodoneix el resultat, tot i que sese ells la imatge seria igualment molt expressiva.

    Enhorabona.

    Una abraçada.

    P.D: Ahir no hi vaig anar al Passeig de Gràcia... però qui sap, qualsevol dia ens trobem, jajaja...

    ResponElimina
  5. Gracias José Antonio, Chapi y Minimal.

    Minimal, algun dia ens podriem proposar fer un treball conjunt, podria ser una bona experiència, no?

    ResponElimina

Toggle menu