L'odi a la diferència


Hi ha gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi en català; és la mateixa gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi.

Hay gente a quien no gusta que se hable, se escriba o se piense en catalán; es la misma gente a quien no gusta que se hable, se escriba o se piense.

There are people who don't like me to talk, write or think in Catalan, is the same people he doesn't like that me to talk, write or think.

Quelques personnes n'aiment pas que je parler, écrire ou penser en catalan, ce sont les mêmes personnes qui n'aiment pas parler, écrire ou penser.

16 comentaris:

  1. En la diversitat hi ha la riquesa, tots iguals la monotonia. L'uniformitat retalla la creativitat.
    La poesia es una arma cargada de futuro .... el teu treball fotogràfic també ho és.

    ResponElimina
  2. Estoy de acuerdo, con tus palabras. También los habrá a los que no les guste o se hable en Castellano, son los mismos pero del otro lado. Pero yo creo que lo de hoy del impresentable ministro que tenemos yo creo que va de otra cosa. Yo puede creerme perfectamente un pacto CIU - PP, de que tu hablas de independencia, yo hablo de masacrar le catalán, mientras tanto l calle habla de esto y sacamos la tijera y aquí ni dios se entera. A Mas le ha salido fatal la jugada, los del PP insisten en seguir por esa vía, pero estoy seguro de que le llegará su hora. En fin, es mi humilde opinión.

    ResponElimina
  3. Perfecte! M'he passat tot el dia pensant en una imatge per il·lustrar aquest odi a la diferència, i havia arribat a una idea semblant. La meva idea eren mans de diferents colors sostenint un llibre català alçat contra el cel. Potser massa èpic... La teva imatge és més tranquil·la i reposada. Segurament més efectiva. Però no es una idea tan allunyada de la teva. Et felicito, i et saludo.

    I no em puc estar de contestar un comentari anterior. Quan negligim i apartem volgudament el castellà no és perquè en vulguem l'extinció. És un gran idioma que ha aportat grans contribucions a la literatura universal. Però sí, l'hem d'apartar, i l'hem de posar en una posició d'inferioritat, perquè la pressió del seu ús en tots els àmbits és massa forta, i posar-lo en igualtat amb el català significa deixar morir el català. Potser serà diferent si arriba un dia en què puguem triar en quin idioma llegim un llibre, veiem una pel·lícula o llegim l'etiqueta del producte que acabem de comprar al supermercat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nada que objetar a lo que dices, yo no tocaría nada del equilibrio lingüistico que hay ahora mismo en Cataluña, esta claro que para que el catalán aguante la presión hay que ponerle un poco de peso de más en su parte de la balanza. Yo aludo más bien a que estos temas no salen ahora, en estos tiempos que corren, de forma casual. Desde Madrid saben perfectamente que recularán, es más yo creo que ni se les pasa por la cabeza implantar lo que dicen, o igual si, que más da, con no hacerles ni caso basta, no pondrán policías en cada aula. Pero la cuestión es que ayer por la noche realice un corto paseo por los 30 o 40 canales que tengo en mi televisión, y en los que no emitían series tontas o realitis americanos estaban hablando o de lo malos que son los catalanes o de lo fachas que son en Madrid. Ni rastro de recortes, ni de corrupción ni de nada. Pero si hasta han desplazado del audiencia al alcalde de mi pueblo, el inefable Bustos. Eso es lo que buscan. O esa es mi humilde opinión de nuevo.

      Elimina
    2. Hi ha veritat en les teves paraules, José Antonio. Estic totalment d'acord en què no podem centrar-nos només en resistir els atacs que ens vénen de fora, ni molt menys en un victimisme inútil. Hi ha el dia a dia, i molta gent amb dificultats per tirar endavant i per fer tres àpats al dia. Ahir mateix sortia al diari que hi ha nens que mengen perquè els seus professors els porten menjar de casa seva. I la majora de partits han contribuït, més o menys activament, a la situació que ara vivim. I hi ha també, amb una freqüència que fa por, casos i més casos de corrupció. Hi ha temes importants, temes urgents, i temes que són importants i urgents a la vegada.

      És un plaer parlar amb tu, José Antonio.

      Ja veus on ens pot portar una bona fotografia.

      Elimina
  4. Jo crec que el castellà, com qualsevol altra llengua, es un tresor. La pena es alguns no han entès mai que la llengua pròpia de Catalunya es el català i que malgrat tots els intents que han fet en els darrers tres segles, no han aconseguit fer-la desaparèixer. Mirant el costat positiu, cada envestida d'aquesta colla de cavernícoles, son un grapat de nous independentistes.

    Quina pena intentar trencar la convivència que es viu a Catalunya, d'una manera tan matussera, però on no n'hi ha no en raja i naturalment segueixen sense entendre res.

    ResponElimina
  5. Gràcies pels vostres estimats comentaris, en tot cas voldria afegir.

    Yo amo la lengua castellana y la catalana por igual, ambas enriquecen mi ser y me han permitido y permiten crecer, comunicarme, amar y respetar; pero exijo respeto a mi lengua que es la catalana, de la misma forma que yo respeto la castellana, ni más ni menos.

    José Antonio, estoy de acuerdo, el dinero no tiene bandera ni patria, si a esto le sumas un gobierno franquista, la que nos está cayendo es un órgado repugnante.

    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Un tema muy delicado, amigo Ramón, yo estoy por el bilinguismo, pero un bilinguismo real, no camuflado. Lo penoso es el uso que siempre se le ha hecho a la educación como instrumento político, muy propio en regímenes totalitarios, aunque se disfracen de democráticos y aunque sea en un bando o en otro y al final siempre lo pagamos los mismos, los ciudadanos. ¿Cuántos tipos de sistemas educativos llevamos? Yo, ya he perdido la cuenta.

    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimado Enrique, yo también estoy por el biligüismo, vivido con naturalidad y con respeto. Es algo que en nuestra tierra hemos construido con esfuerzo durante muchos años, y los que vivimos o conocen nuestra forma de convivencia, lo sabemos y lo saben.

      Es lastimoso ver la manipulación que se realiza en gran parte del estado, en gente de buena fe que cree que aquí se persigue al castellano, y no dudan en embarcarse en una reacción si sentido.

      Estoy de acuerdo, como dices, que la educación se utiliza para manipular el pensamiento, cuando debería ser la cuna de la libertad, individual y social.

      No pretendía con esta foto establecer ningún debate, pero bienvenido sea, algunas fotos son también formas de comunicación y de denuncia, y este es el objetivo de esta.

      Un abrazo.

      Elimina
  7. Una fotografia deliciosa i delicada, poesia visual. Un text adient als moments que vivim. Felicitats per aquest treball tan fi ...

    ResponElimina
  8. Jo n'estic tip d'aquestes històries... Si realment sabessin la realitat catalana, no farien aquestes coses, si no fos perquè tenen la voluntat d'oprimir el català.
    Jo sóc nascut a Barcelona però d'ascendència burgalesa tant per pare com de mare. Quan parlo amb gent del poble dels meus pares sobre aquests temes, m'esgarrifa tot el que arriben a pensar que passa aquí: que si et multen i et miren malament si parles castellà, que si preguntes en castellà no et contesten i t'insulten... I el pitjor és que n'estan convençuts. I perquè ho estan? Per la contaminació dels medis de comunicació i dels polítics. Per l'odi a la diferència com bé titules l'entrada. Wertgonyós.

    La meva dona és professora de primària a una escola pública. Quina és la llengua que parlen entre els nens? El castellà.
    I quina és la llengua que parlen les meves filles a la seva escola amb els amics? El castellà.
    Quina és la llengua que més sento parlar al meu barri? El castellà.
    Si no donem certa prioritat al català, estarem parlant la propera llengua morta del món occidental.

    Una abraçada i disculpa el totxo però hi han coses que no entenc, i que m'encenen.

    Per cert, la foto, excel·lent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha rés a disculpar, ho entenc perfectament, però no et facis mala sang. Per cert el pensament de la teva familia a Burgos, és molt fàcil de canviar-lo, els pagues una setmana a Barcelona i que passegin sols per la ciutat, al carrer, als restaurants, a les tendes, veuràs com ho veuen d'una altre manera.

      Una abraçada i bon cap de setmana.

      Elimina
    2. No et pensis. Ja han estat però fins que el cura del poble o la COPE no canviïn els seus postulats, ells tampoc ho faran...
      Jo pensava que érem un cas aïllat però a un antic company de feina, que la seva dona té família a Sòria, també li passava el mateix.

      I ja em vaig fer mala sang dimecres. Anit, només ho vaig posar per escrit... ;-)
      Bon cap de setmana, Ramón

      Elimina
  9. Muy bonito blanco y negro. Mi apoyo al catalán desde aquí de Madrid!
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Victor.
      Tu generación tiene la llave de la convivencia y la justicia, los que vivimos la transición, en gran parte, parece que nos hemos ofuscado en luchas ideológicas estériles y peligrosas.
      Un abrazo.

      Elimina

Toggle menu