Amor de joventut

Voigtlander Vito CSR




Aquesta foto no us la mostro perquè analitzeu lo bé o malament que està presa, si no per compartir amb vosaltres el meu veritable amor de joventut, he tingut companyes i amants, però res com el primer amor.
* * *
Esta foto no os la muestro para que analicéis lo bien o mal que está tomada, si no para compartir con vosotros mi verdadero amor de juventud, he tenido compañeras y amantes, pero nada como el primer amor.

16 comentaris:

  1. Déu n'hi do, quin començament! Jo vaig començar amb una Kodak instamatic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Be, de fet, primer em van regalar una Werlisa, però la vaig utilitzar molt poc.

      Elimina
  2. La mia fue una Minister D de Yashica comprada en unas galerías de decomiso que existian en la C/. Arenal de Madrid (entre Sol y Ópera). Ha llovido desde entonces...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De características parecidas a la mía, pero en versión japonesa. Y cierto que ha llovido, hasta diluviado :))

      Elimina
  3. Vaja, vaja, tot un luxe per a començar, oi?

    Els meus començaments van ser un xic més humils, o no tant, depén de com es miri, em van regalar per a la primera comunió una kodak instamatic 25, que ja era tot un camarón per a mi.

    Tenia selector de velocitat per pendre fotos amb sol o amb menys llum, ja veus, i a més a més la possibilitat de fer fotos amb flaix amb flaixos de cub, jo alucinava amb aixó, lo dolent era que eren molt cars o aixó em deien.

    Després van venir d'altres, però com tu, aquella primera càmara mai no la podré oblidar.

    Gràcies per compartir la teva experiència i fer-me recordar moments inoblidables :-)

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Curiós, l'Oriol i tu, intueixo que sou de la mateixa quinta, dons us toca una Kodak. :)

      La diferència, Manel, es que a tu te la van regalar a la primera comunió (deu ni do, avançat que eres), a mi me la van regalar al fer els 15 anys.

      Temps era temps...

      Una abraçada.

      Elimina
  4. Ya te mostraré cual fue mi primer amor.
    Me gusta esa cámara, es una verdadera preciosidad.
    Me alegro que de esos lodos vengan estos barros.
    Un abrazo enorme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Qué bien! espero conocer el tuyo.
      Algún día hablaremos de amantes...

      Un abrazo Luís.

      Elimina
  5. La meva primera càmera em sembla que va ser una "Verlisa color" i poc després una Olympus Pen, la dels anys setanta eh!. Aquesta que mostres es una preciositat.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la nostra generació qui més qui menys a passat per la Werlisa.
      Autèntica "made in spain"
      Una abraçada.

      Elimina
  6. La primera no se olvida fácilmente.
    La mía está en una posición destacada de la estantería: Yashica Minister D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, además la Yashica Minister D fué también una referencia en su momento.

      Elimina
  7. La meva primera càmara, que es pot veure a la meva foto de perfil, va ser una Werlisa Color. Me la van regalar per reis al 11/12 anys. Mai vaig fer fotos decents amb ella, em costava molt calcular les distàncies per l'enfocament, i moltes sortien desenfocades.
    Després en vaig tenir algunes compactes, però ja no sé on són. Aquesta sempre ha estat amb mi. Com bé dius, el primer amor mai s'oblida.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que la Werlisa guanya per golejada, així vàrem començar molts dels que ara anem entre pixels i bytes.
      una abraçada.

      Elimina
  8. Carambes Ramon !!!!

    La meva primera càmera també va ser una Voigtlander. Un altre coincidència.

    ResponElimina

Toggle menu