#471. Solitud compartida


21 comentaris:

  1. No se si està feta amb la Fuji o amb la vella Nikon, però en tot cas la foto és una obra mestra de la composició i de la llum, completament marca de la casa.

    En mirar la foto els ulls es centren en la persona amb texans, i és la corba de l'ombra la que guia els ulls a descobrir el segon subjecte que arrodoneix la imatge. Més no es pot demanar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ferran. Aquesta és de la nova remesa de la Fuji. Encara faig moltes pífies, aquesta la vaig tenir que repetir varies vegades, disparava en manual, però deixava que la màquina escollís l'ISO, amb tant contrast vaig veure que no donava bon resultat, fins que vaig fixar l'ISO a 400.

      Elimina
    2. Amb aquesta imatge deixes ben patent que qui pren la foto és el fotògraf i no la càmera. El canvi d'equip no ha alterat per a res la qualitat o l'estil al que ens tens acostumat.

      Respecte a l'auto ISO, he arribat a llegir en alguna web que no hi ha problema en tenir-lo activat ja que del triangle de l'exposició: obertura, velocitat i sensibilitat, és l'única que no afecta a la creativitat del fotògraf, cosa que com tu mateix acabes de demostrar, és completament falsa.

      Jo acostumo a tenir-ho tot en manual, a no ser que la situació en que es fa la foto requereixi reflexes molt ràpids per part del fotògraf. Llavors no queda més remei que delegar en la càmera algun dels paràmetres i creuar els dits per a que l'encerti.

      Elimina
    3. Be, tal com dic, encara no domino ni de bon tros, les possibilitats que té la càmera. L'ISO automàtic és un bon recurs, però suposo que els resultats son millors o no depenent de les circumstancies de la presa, bàsicament, si hi ha o no un fort contrast de llum, els resultats poden ser diferents; altre factor, suposo, es si la lectura de la llum es fa de forma, puntual, per àrea, o be ponderada, aquests detalls poden fer variar el resultat de la lectura de la llum per part de la màquina, i per tant l'aplicació de ISO's diferents.
      En fi, seguiré provant. Gràcies, Ferran.

      Elimina
  2. Ramón, me descubro ante la foto. Todo un compendio de "como manejar las luces" y dejar al personal aplaudiendo en pie. Plas, plas, plas
    Agustín

    ResponElimina
  3. Cada cual en un extremo, tal vez una suerte de destino, tal vez una esperanza de encuentro. De por medio un mal presagio en forma de sombra. Muy bien vista. Un abrazo Ramón

    ResponElimina
  4. Realment impressionant!
    Dos personatges, cadascun en un extrem... i en mig, la foscor, el no res.
    Una abraçada Ramon

    ResponElimina
  5. Quan vaig veure el títol vaig pensar que era totalment contradictori, i ho vaig entendre en veure la foto. Tots sols, compartint un mateix espai, una mateixa llum... i a sobre amb el reclam de "vine a conèixer-nos, estem només a 15 metres"...

    No sé si aplaudir més el maneig de la llum, la composició tan pertinent, amb aquesta ombra entre els personatges i la trajectòria circular que els uniria si no fos pels entrebancs del camí, o el missatge... Em sobren motius, ja veus :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu anàlisi va molt més enllà del simple cop d'ull, al igual que José Antonio, la lectura del ròtul és un factor més de la intencionalitat de la foto. Gràcies, Oriol.

      Elimina
  6. Muy buena como te dicen, yo me he fijado como Oriol en el mensaje de "estem nomes a 15 metres..." muy oportuno la verdad. Es una maravilla de la luz como te dicen. 100% tuyo. Quizás en esta foto me pesa demasiado la parte oscura de la foto. Sobre todo cuando la veo desde lejos y en pequeño, al abrirla en grande gana, porque se ven los detalles decisivos. Pero es una gran foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalmente de acuerdo contigo, es una de las ocasiones que el tamaño si importa. Gracias, josé Antonio.

      Elimina
  7. La sombra separa esas soledades iluminadas por ese sol divino. Qué bien has visto los espacios y las luces para hablarnos de lo solos que estamos en las ciudades, a tan solo 15 metros...

    Una foto genial, Ramón.

    Enhorabuena.

    Buen finde.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu lo sabes, Enrique, 15mts. en una ciudad es la lejanía, diría que casi el aislamiento.

      Buen fin de semana.

      Elimina
  8. Estic amb els companys, la imatge té suficients elements i ben travats per a suggerir una història, que no es poca cosa.

    Una abraçada Ramon.

    ResponElimina
  9. No se si muy compartida pero soledad desde luego sí. Soledad del hombre que camina cabizbajo, soledad de la mujer que espera sentada en el banco pero, sobre todo, soledad del hombre que oculto entre las sombras apenas es más que eso, una sombra.
    Un abrzo,

    ResponElimina
  10. El letrero de bienvenidos igual elimina las barreras y las sombras entre los personajes.
    Habrá que ser positivos.
    Me quedo de nuevo con el letrero. Nos das la bienvenida a tus imágenes "Fuji" y a su exploración.
    Disfrutaremos , seguro.
    Buen fin de semana

    ResponElimina
  11. "Univers infantil; estem només a 15 metres d'on ets"; però la teva fotografia deixa molt clar que la distància d'aquest "Univers Infantil" és molt més gran.
    Com sempre, observar les teves propostes és un gran plaer.

    Abraçada.

    ResponElimina
  12. Una de las cosas que me llama la atención de tus fotos es la cantidad de información que contienen, las pistas que ofreces para llevarnos a ese instante en ese lugar....

    ResponElimina
  13. Gracias a todos por vuestra visita y comentarios.
    Saludos.

    ResponElimina
  14. Realmente preciosa, las sombras, el juego del sol...describe toda una historia, me encanto!
    Saludos,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Patricia. Indonesia, Barcelona, tan lejos, tan cerca.
      Saludos.

      Elimina

Toggle menu