#488. El barber


19 comentaris:

  1. Me parece una muy buena foto, algo alejada de lo que nos sueles mostrar por aquí, con pocos personajes, je, je, pero si ahondas si que están tus elementos más recientes con los que estás jugando. El color verde tan bonito, el rojo de las sábanas, el formato vertical. El señor a la antigua usanza, con un poso brutal, asociado además a una barbería que se llama "el barber", clásica, nada de "nomaspelos" ni frikadas varias que son lo que se lleva hoy. Esos balcones tan diferentes, de un bloque muy humilde, con barraquismo vertical quizás, en fin, una foto clásica, que además me parece atemporal y de ubicación universal, podría ser perfectamente un foto del bronx en Nueva York, además tiene cierto aire a eso, a foto clásica norteamericana. Es cierto que no está el elemente sorpresivo, pero es una foto que me dice cosas, del barrio y de la persona que sale. Esta foto a lo mejor es más estilo mío, sin la parte del color ni la verticalidad, pero si del hombre en solitario. Y por último uno de los elementos que más me llama la atención es la composición con lineas oblicuas y verticales, da un efecto de caída muy interesante, extraño. En fin, Ramón, no será de tus mejores fotos pero me gusta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agradezco tu comentario, José Antonio. Tenía cierta curiosidad por ver la reacción de los que soleis pasar por aquí, y ya intuyo el resultado. Cierto, no es de las mejores, pero si que, en mi opinión, y veo que también en la tuya, es una foto de estilo clásico, descriptica de un trocito de calle del barrio de Gràcia de Barcelona, poniendo algo de mi en ella, creo que no está mal, mas bien al contrario.
      A veces estoy algo confuso, las corrientes actuales, parece, que van por otro camino, y de alguna forma a veces me harta. Me apuesto un garbanzo, que si esta misma foto fuera en BN de los años 60, y realizada por alguien, mejor que suene en inglés, la lectura sería bastante distinta, y puede que algún iluminado diría "masterpiece".
      Tus disecciones, me siguen asombrando y para mi tienen un gran valor, Tienes una mirada crítica y argumentada, que ya quisieramos muchos.

      Elimina
  2. Me encanta la disposición de los elementos, especialmente del humano, situado en esa sombra que parecere una punta de flecha a punto se salir disparada hacia la otra esquina del encuadre, buscando ese trozo de cielo azul.
    Un abrazo, Ramón.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Emiliano. Contento de que te guste, y veas elementos de interés.
      Un abrazo.

      Elimina
  3. M'afegeixo al comentari d'en Jose Antonio. És una foto que ens evoca a una època que fuig entre els nostres dits i que algun dia reviurem amb interès gràcies a fotografies com aquesta.

    Cal destacar el triangle que formen els elements de color intens situats a tres dels extrems de la imatge i que al meu entendre li acaben de donar personalitat a la imatge: la paret verda, les tovalloles vermelles i el pal de barber.

    Ben vista, Ramon!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ferran. M'alegro de que en certa manera trobis elements positius en la fotografia. Cert el que dius. Está molt bé perseguir l'estètica, però de tant en tant crec que es important, cerca el que ens envolta i simplement descriure'l, posant cadascun algo de la nostra mirada. Et dic, el mateix que l'he dit a José Antonio, de vegades em sento un xic confús.

      Elimina
    2. Ramon, veig que visitar l'exposició de la Vivian realment ha sacsejat una mica la teva idea de la fotografia, fins al punt de fer-te dubtar del camí a seguir.

      Realment no hi ha una resposta que et pugui donar. Ho hem parlat molts cops: una fotografia es pot valorar per molts motius diferents: estètics, històrics, emocionals, ... Per descomptat molt poques imatges excel·leixen en tots aquests camps, així que a cada fotògraf li toca decidir a quin d'ells li dona més importància. Per descomptat no és una decisió inamovible i mandatària. Com a mínim jo, com aficionat sense pretensions de professional, intento ser tant tastaolletes com puc, i anar canviant de registre sovint. Per a mi aquesta llibertat i aquesta possibilitat d'explorar diferents camins és el que realment m'importa de la fotografia. D'altres prefereixen especialitzar-se, cap problema.

      I contestant a quelcom que li comentes al Jose Antonio, certament la valoració de la obra d'un fotògraf no és equànime. Ara la Vivian està de moda i sense voler desmerèixer-la gens, estic segur que hi ha molts altres fotògrafs en l'anonimat que li estarien a l'alçada. Simplement falta aquell cop de sort que ha tingut la obra de la Vivian, que no ella mateixa.

      Sense anar més lluny i com exemple, una persona propera al meu pare és en Joan Guerrero. Ell va fotografiar la societat dels barris de l'extraradi de Barcelona durant les onades immigratòries dels anys 60 amb una sensibilitat que a mi personalment em sembla exquisida. I, si be és un fotògraf conegut, no te el reconeixement que en un parell d'anys ha aconseguit la Vivian. Les seves fotos no estan al mateix nivell? estic segur que si, però no les va fer en un país que valora la fotografia, ni són d'una gran ciutat americana, ni han tingut la mateixa sort.

      Crec que guanyaries el teu cigró.

      Elimina
    3. Les fotos del Joan Guerrero, no es que estiguin al mateix nivell que les de la V.Maier, per mi, estan a un nivell superior, però es clar que això és absolutament subjectiu. En canvi, jo en prou feines el coneixia, vaig saber d'ell quan va defensar a Samuel Aranda dels atacs dels envejosos per la seva foto guanyadora de Worldpress, es injust, però es així.

      Jo també soc un de tants aficionats a la fotografia, però per a mi s'ha convertit en una passió, i quan tens aquest punt, l'ànsia d'aconseguir un creixement, d'entendre i cultivar aquest art, fa que estigui en constant moviment, en el desitj que algun dia es converteixi en evolució.

      Suposo que arribarà un dia, que faré el que em doni la gana, però per arribar a aquest punt, em falta encara equivocar-me moltes vegades més.

      Si, crec que guanyaria el cigró. ;)

      Elimina
  4. Sembla que tant la barberia com el barri han passat per époques millors. L'home, per contra, sembla que porta prou bé la seva vellesa, mudat, amb les sabates enllustrades i amb el seu diari a sota del braç. Dóna alegria a la foto, com suggerint que hi ha altres maneres d'envellir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El contrast de la dignitat aparent de l'home, vestit de vint-i-un botó, amb l'entorn, em van suggerir la foto.

      Elimina
  5. M'agrada fixar-me en aquests detalls decadents, ara bé, personalment com a imatge és possible que hagués buscat una llum que il.luminés millor la façana, envolvent a poder ser i un enquadrament horitzontal per tal d'evitar elements que no trobo necessaris i poc aporten, però es clar, el meu ull no es el teu, jaja

    UUna abraçada i gràcies per compartir aquesta troballa :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós, i a la vegada un incentiu, observar altres mirades com la que proposes, el format vertical es totalment intencionat, segurament sense l'aspecte decadent dels balcons i el color del llençol i el cel, no hagués fet la foto.
      Una abraçada, Manel.

      Elimina
  6. Parece que la barbería se quedó sin clientes, culpa sin duda de esos artilugios modernos con los que, a los diez minutos, ya tienes barba de nuevo. El caballero del bastón es quien, en todo caso, le confiere una fuerza especial a la composición.
    Un abrazo,

    ResponElimina
  7. Hay algunos lugares por los que el tiempo pasa más despacio, no mucho, es cierto, pero si lo suficiente como para que la mirada atenta del fotógrafo lo perciba. Lo demás es técnica.

    Tras la entrada anterior dedicada a V. Maier esta imagen es de algún modo la continuación lógica.

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Xuan. Cierto, hecho a conciencia de la entrada anterior.
      Un abrazo.

      Elimina
  8. El caballero, recorte al 100%

    Creo que vale la pena destacar al elegante caballero.


    Gracias a todos por vuestros comentarios.

    Saludos.

    ResponElimina
  9. Un nombre comercial claro que no deja dudas a que se dedica la actividad profesional, eso es, que no haya dudas, un aplauso a todos los emprendedores que hacen malabares para poder seguir adelante en estos tiempos convulsos. Buen trabajo Ramón

    ResponElimina

Toggle menu